dimecres, 24 de novembre del 2010

ANATOMÍA DE LA INSPIRACIÓN

Aquest dissabte passat, va aparèixer en un suplement de La Vanguardia, un article sobre la inspiració. Segurament fa uns mesos m'hauria passat per alt, i hauria seguit fullejant el diari sense parar-hi atenció. Però em va cridar l'atenció aquest títol i descobrir línia a línia, quina relació té amb tot el que hem anat parlant a classe sobre la inspiració. És un pèl llarg, us passo aquí abaix un resum, quines frases! podríem fer-ne debats de cada una d'elles! Espero que us agradi.


ANATOMIA DE LA INSPIRACIÓN. Jon Fernández
Suplemento ES de La Vanguardia, 20 de noviembre de 2010

  • Derrumbar el mito del genio inspirado
  • Las musas ya no viven en el olimpo, hay que ir a buscarlas
  • Los relámpagos (inspiraciones) han ido precedidas de un extenso y arduo trabajo... la inspiración constituye solo la punta del iceberg
  • Para considerar la creación como un proceso cognitivo hace falta cumplir algunos requisitos:
    • Extremada y prolongada dedicación a un tema
    • Pensamiento flexible
    • Uso de la analogía
    • Después está la INCUBACIÓN de todo lo anterior y la SUERTE que como la INSPIRACIÓN solo favorece a la mente preparada
  • ¿Por qué los creadores han hablado de esta “inesperada inspiración”?
Porque cuando se produce ese proceso hay una experiencia emocional de euforia fuerte porque responde a un problema que ha llevado años de trabajo. Al hallar respuesta repentinamente, se produce un bloqueo de la mente reciente, del trabajo anterior y el creador no sabe de dónde viene el insight, (inspiración)
  • La inspiración es resultado de diversas funciones más que una función en sí.
  • Existen estímulos que facilitan el insight à cuando las vendas de la conciencia se aflojan, se pueden ver conexiones o enfoques que antes no se percibían. Pero se necesita un trabajo previo. De la nada no surge nada.
  • Hay personas que tienen más capacidad creativa que otras, por razones genéticas y ambientales.
  • Edison: el genio es el 1% de inspiración y el 99% de sudor

dimecres, 17 de novembre del 2010

L'EFÍMER DE L'ART

A Madrid fan una exposició sobre com en pot ser d'efímer l'art. Consisteix en obres de diferents artistes, que al llarg de la durada de l'exposició (crec que uns 20 dies) aniran evolucionant per si soles i mai seran com eren el moment en que van ser col·locades a la sala. Per exemple una manta de maduixes fresques, unes corones d'espelmes que van dibuixant formes amb la cera que cau a terra...

Aquí teniu el link
 http://www.lacasaencendida.es/LCE/lceCruce/0,0,73537_0_73535_18926$P1%3D16,00.html

dilluns, 15 de novembre del 2010

TOT S'HI VAL?

Fa alguns anys que sóc aficionada a la secció "Si te he visto no me acuerdo" d'en Jordi Labanda als Magazines de La Vanguardia de diumenge. Aquesta il·lustració ja té un temps, però penso que reflexa molt bé allò que vam parlar l'altre dia. Tot s'hi val? Qualsevol objecte, qualsevol creació pot ser considerada art?

Dèiem que depèn de la lectura que en fem, del context, de la intenció de l'artista... per tant, crec que és important no treure importància a l'artista i al seu procés creatiu. Entendre o conèixer la seva història i/o trajectòria ens pot ajudar a la "lectura" i gaudi de la seva obra. És per aquest motiu que no trobo dolent "endreçar" i posar noms a la història de l'art.

Peu de foto: "Mi último trabajo investiga la reencarnación de los objetos. Esto antes era un paquete de Kleenx, ahora es una obra de arte"

divendres, 12 de novembre del 2010

GABILONDO SOBRE EDUCACIÓ

Reflexió del periodista sobre el paper del mestre i dels pares en l'educació dels joves. En aquest, cas entra en joc un tercer element: el poder judicial. Cal? És tal "l'analfabetisme social" (com diu el periodista) que es necessita una intervenció d'aquest tipus? Veieu i opineu.

http://www.youtube.com/watch?v=EXqe_m1nJcs&feature=player_embedded