ANATOMÍA DE LA INSPIRACIÓN

Aquest dissabte passat, va aparèixer en un suplement de La Vanguardia, un article sobre la inspiració. Segurament fa uns mesos m'hauria passat per alt, i hauria seguit fullejant el diari sense parar-hi atenció. Però em va cridar l'atenció aquest títol i descobrir línia a línia, quina relació té amb tot el que hem anat parlant a classe sobre la inspiració. És un pèl llarg, us passo aquí abaix un resum, quines frases! podríem fer-ne debats de cada una d'elles! Espero que us agradi.

ANATOMIA DE LA INSPIRACIÓN. Jon Fernández

Suplemento ES de La Vanguardia, 20 de noviembre de 2010

• Derrumbar el mito del genio inspirado
• Las musas ya no viven en el olimpo, hay que ir a buscarlas
• Los relámpagos (inspiraciones) han ido precedidas de un extenso y arduo trabajo... la inspiración constituye solo la punta del iceberg
• Para considerar la creación como un proceso cognitivo hace falta cumplir algunos requisitos:
• Extremada y prolongada dedicación a un tema
• Pensamiento flexible
• Uso de la analogía
• Después está la INCUBACIÓN de todo lo anterior y la SUERTE que como la INSPIRACIÓN solo favorece a la mente preparada
• ¿Por qué los creadores han hablado de esta “inesperada inspiración”?

Porque cuando se produce ese proceso hay una experiencia emocional de euforia fuerte porque responde a un problema que ha llevado años de trabajo. Al hallar respuesta repentinamente, se produce un bloqueo de la mente reciente, del trabajo anterior y el creador no sabe de dónde viene el insight, (inspiración)

• La inspiración es resultado de diversas funciones más que una función en sí.
• Existen estímulos que facilitan el insight à cuando las vendas de la conciencia se aflojan, se pueden ver conexiones o enfoques que antes no se percibían. Pero se necesita un trabajo previo. De la nada no surge nada.
• Hay personas que tienen más capacidad creativa que otras, por razones genéticas y ambientales.
• Edison: el genio es el 1% de inspiración y el 99% de sudor

L'EFÍMER DE L'ART

A Madrid fan una exposició sobre com en pot ser d'efímer l'art. Consisteix en obres de diferents artistes, que al llarg de la durada de l'exposició (crec que uns 20 dies) aniran evolucionant per si soles i mai seran com eren el moment en que van ser col·locades a la sala. Per exemple una manta de maduixes fresques, unes corones d'espelmes que van dibuixant formes amb la cera que cau a terra...

Aquí teniu el link
 http://www.lacasaencendida.es/LCE/lceCruce/0,0,73537_0_73535_18926$P1%3D16,00.html

TOT S'HI VAL?

Fa alguns anys que sóc aficionada a la secció "Si te he visto no me acuerdo" d'en Jordi Labanda als Magazines de La Vanguardia de diumenge. Aquesta il·lustració ja té un temps, però penso que reflexa molt bé allò que vam parlar l'altre dia. Tot s'hi val? Qualsevol objecte, qualsevol creació pot ser considerada art?

Dèiem que depèn de la lectura que en fem, del context, de la intenció de l'artista... per tant, crec que és important no treure importància a l'artista i al seu procés creatiu. Entendre o conèixer la seva història i/o trajectòria ens pot ajudar a la "lectura" i gaudi de la seva obra. És per aquest motiu que no trobo dolent "endreçar" i posar noms a la història de l'art.

Peu de foto: "Mi último trabajo investiga la reencarnación de los objetos. Esto antes era un paquete de Kleenx, ahora es una obra de arte"

GABILONDO SOBRE EDUCACIÓ

Reflexió del periodista sobre el paper del mestre i dels pares en l'educació dels joves. En aquest, cas entra en joc un tercer element: el poder judicial. Cal? És tal "l'analfabetisme social" (com diu el periodista) que es necessita una intervenció d'aquest tipus? Veieu i opineu.

http://www.youtube.com/watch?v=EXqe_m1nJcs&feature=player_embedded

REFLEXIÓ SOBRE EL FLYER

Les paraules escrites al flyer que jo vaig triar eren:

PROJECTE

VÉRTIGO

FULL EN BLANC

UN PROJECTE ÉS UNA IRREALITAT

CREATIVITAT

IMAGINATIUS

INTUÏCIÓ

No és casualitat que jo hagi escrit PROJECTE al principi de la llista, realment és una de les paraules que més destacaven  a la targeta, però aquest no ha estat l'únic motiu. Crec que la resta de conceptes són satèl·lits d'aquest principal. 

Primerament penso en la meva experiència com a mestra d'educació infantil. Quants cops abans d'iniciar un projecte a classe, full en blanc, m'he proposat de dur a terme quelcom obert, sense propostes tancades i limitadores, aprofitar les aportacions dels infants, els seus interessos, ells són imaginatius... és difícil de seguir aquest camí...et trobes en contradicció amb la burocràcia de l'escola (programacions, documents, inspeccions...) és una contínua lluita entre els dos fronts.Alguns cops cedeixes a la norma i d'altres triomfa victoriós el respecte al ritme dels nens i nenes. Un projecte és una irrealitat, acabes pensant...Sempre queda el consol de la intuïció,  fem-li cas,  i creus que al cap i a la fi, no ho ha sortit tant malament!

En segon lloc, apareix a la meva ment el projecte de tornar estudiar, el projecte final d'aquesta assignatura. Aleshores si que sorgeix el vértigo total. Però pensan-t'ho bé, potser no es un full tan blanc com semblava, potser s'hi comença a esboçar alguna idea, permeteu-me ser imaginativa, i seguint la meva intuïció posaré fil a l'agulla...

CHEMA MADOZ

Aquest fotògraf ens regala les seves imatges on, a primer cop d'ull, res és el que sembla. Amb gran simplicitat i naturalitat, ens presenta  fotografies que ens evoquen idees, somnis, reflexions...en els quals se'ns és permès perdre'ns i gaudir en tot aquest lleuger viatge, que comença sense ni tan sols haver-te'n adonat.

Visita el web del fotògraf